PAÍS

1: HISTÒRIA - ARRIBEM AL NOSTRE NOU PAÍS

15 desembre de 1492

Navegàvem pels oceans a bord de la Niña seguint les altres dues embarcacions quan per problemes mediambientals vam perdre el rumb. Ens vam quedar aïllats al mig de tota aquella mar blava sense saber el nostre objectiu. De sobte, se'ns va aparèixer a l'horitzó un relleu semblant a terra. Els vint-i-quatre homes que anàvem a bord vam saltar d'alegria. Ens trobàvem en un estat indecís, ens havíem separat dels altres companys, però per altra banda, havíem trobat terra.
Ara ens trobem tots al voltant d'una foguera.

27 desembre de 1492

Ja fa dies que intentàvem reparar les parts de la nau que havien resultat danyades i mostraven carena després d'haver passat un dia turmentat. Els troncs que agafàvem no ens servien per més que tapar algun foradet, res suficient per tirar endavant. Per tant, hem decidit aprofitar troncs, fulles, arena i pedres per a construir uns petits habitatges per poder sobreviure.

3 març de 1493

La vida aquí no és fàcil, hem perdut 4 homes. No en sabem les causes, dos d'ells van desaparèixer quan estaven explorant el territori i recol·lectant quelcom per menjar. Els altres, van morir per fets desconeguts.
Tot i així, sembla que les coses comencen a funcionar.

5 agost de 1493

Fa un parell de mesos uns individus ens van intentar atacar. Eren diferents a nosaltres. Tenien la pell morena i vestien de manera extravagant: lluïen uns collars de colors gruixuts, la cara pintada amb alguna substància i un tros de pell damunt del cos nu. No van aconseguir fer-nos mal, al contrari, vam descobrir que tenien un poblat a l'altre costat de la muntanya.

1 setembre 1493

Ens hem unit. Ens és complicat comunicar-nos amb aquestes persones perquè parlen una llengua desconeguda, però a poc a poc ens anem entenent i formant un poblat més estable. Estem satisfets de la feina feta, malgrat que ens agradaria saber què se'n va fer de les altres tripulacions.


Gràcies al diari d'un navegant es va poder determinar l'origen de l'actual Tisk i el seu descobriment.




2: COM ÉS EL PAÍS - INVESTIGUEM EL TERRITORI



GEOGRAFIA

Tres pics volcànics: Nord-est, central i sud-est, dividits per dues profundes valls.
La vegetació de la serralada central és selva.







En els turons hi trobem plantacions de canya de sucre i pastures.
Les terres baixes vessants no cultivades estan cobertes d'un espèbosc tropical i fruites exòtiques com la papaia, mangos, alvocats, plàtans i pa. 
Al sud-est de l'illa, una península de terres baixes, on hi ha moltes platges.
Només hi ha habitatges a la zona costanera degut a les altures del centre.



Clima càlid i tropical, amb vents durant tot l'any.
Període sec: gener - abril
Període humit: maig - octubre
Zona amb huracans tropicals


URBANITZACIÓ


  • Urbanitzades les terres costaneres.
  • Ciutat principal al sud, poblacions repartides per l'illa amb atraccions turístiques.
  • Només hi ha una sola carretera que envolta l'illa.
  • Els habitatges són cases petites ja que la població no és molt alta (densitat de 200 habitats per km)




3: CARACTERITZACIÓ DEL PODER POLÍTIC


La societat del nostre país es basa en la teoria contractualista contemporània la qual critica les versions liberals de l'utilitarisme i diu que la societat és un espai competitiu que permet que cada individu obtingui tan benefici com la capacitat d'abstracció que tingui. Aquesta teoria era defensada per John Rawls que va definir la societat com a "empresa cooperativa encaminada al benefici mutu". Utilitza el terme empresa per referir-se a una societat organitzada col·lectivament per tal d'aconseguir un fi i cooperativa per no oblidar el caràcter comunitari. A més a més, defineix els beneficis com els drets i béns fonamentals de cada ciutadà els quals han de ser repartits de forma imparcial per aconseguir una millor justícia.


4: POLÍTICA

  • Dedicació:
    • Camps de sucre: la font principal de beneficis serà el treball en la cultivació de canyes de sucre. Homes i dones treballaran per igual.
    • Turisme: el paisatge i la localització de l'illa atrauen moltes visites.
  • Constitució:
    • Article 1:
      1.1- Tisk es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, promulgant la justícia, la llibertat, la igualtat i el pluralisme polític.
      1.2- La sobirania nacional resideix en el poble.
      1.3- La forma política de l'Estat és la república parlamentària.
      Article 2:
      2.1- Les llengües oficials de l'estat són l'anglès i el castellà.
      2.2- Es respectaran totes les modalitats lingüístiques per tal de conservar-les.
      Article 3:
      3.1- La bandera és formada per quatre quadres: dos de verds i els altres blaus i la silueta de la palmera sobre un fons de color blau cel.
      3.2- És obligatori posar la bandera als ajuntaments de cada població, juntament amb la bandera de la vila.
      Article 4:
      4.1- La capital de Tisk és Corbec.
      Article 5:
      5.1- Es considera el ciutadà major d'edat als 18 anys.
      5.2- A partir dels setze anys el ciutadà podrà conduir amb la supervisió d'un adult fins als disset que serà autònom.
      5.3- Tot habitant té l'obligació de respectar les lleis imposades pel govern del país per tal de facilitar la convivència entre ciutadans.
      5.4- El ciutadà disposa del dret a votar en les eleccions generals del país a partir de la majoria d'edat.
      5.5- Tots els ciutadans són iguals davant la llei.
      5.6- Per a ser considerat ciutadà de Tisk s'ha d'haver nascut al país o bé portar tres anys vivint-hi.
      Article 6:
      6.1- Tots els nens han de ser educats.
      6.2- Els joves tenen l'obligació d'estudiar fins als disset anys. A partir d'aquest moment podran dedicar-se plenament al món laboral.
      6.3- Es podrà escollir entre estudiar en anglès o castellà, les dues llengües oficials. Tot i així, les dues s'estudiaran a qualsevol escola.
      Article 7:
      7.1- Cada llar té la obligació de prendre mesures de reciclatge (paper, vidre, envasos i matèria orgànica) que ajudin a conservar millor la natura exòtica que atrau el turisme de país.
      Article 8:
      8.1- Els camps de sucre seran propietat col·lectiva d'un grup reduït d'agricultors de tal manera que el producte recollit a final de trimestre es dividirà en dos: hi haurà un mínim que es donarà pel comerç; i l'excedent serà pels mateixos cultivadors de sucre.
      Article 9:
      9.1- Tots els ciutadans estan obligats a respectar la llei, pagar uns impostos per tal de disposar d'uns drets. Article 10: 10.1- Càrrec no vitalici que triarà el poble cada 6 anys.
5.EDUCACIÓ
 
El sistema educatiu del nostre país seria similar al sistema educatiu Alemany ja que és molt efectiu i se situa al cap davant del ranking de sistemes educatius europeus. L'estructura seria la de la foto a continuació:



Gràcies a aquest sistema potenciarem les habilitats dels alumnes segons capacitats i interessos. Per això l'estructura serà de la següent manera:
Primer tindríem un lloc on els nens de 0-3 anys podrien anar mentre la mare treballa, i dels 3-6 anys, un altre que seria la guarderia. Aquestes dues són opcionals, per tant els nens poden arribar a entrar a l’escola amb 6 anys.
En segon lloc tindríem la primària que aniria dels 6-10 anys. A partir d’aquí el sistema ja canvia, es separen els alumnes segons les seves capacitats i segons els seus objectius, i tenim,la Gesamtschule on tots els nens seguirien de la Primària i arribarien a poder cursar estudis en la Universitat. La Hauptschule és per aquells alumnes que volen fer l’”aprenentatge d’un ofici” concret i són alumnes amb més dificultats a l’hora d’estudiar. Després trobaríem la Realschule on els alumnes també es dirigeixen a un aprenentatge d’un ofici, i per últim tindríem el Gymnasium, on els alumnes tenen clar que volen seguir els seus estudis a la Universitat o estudis a escoles superiors. En tots els blocs, els alumnes poden a arribar a fer una carrera universitària o anar a una escola superior o fer un “aprenentatge d’un ofici”, però canvia la forma d’accés.


6: CULTURA
El dia nacional de Tisk és el 15 de desembre, quan els mariners van arribar a l'illa desconeguda.
Escut de Tisk
Bandera de Tisk
Els colors de la nostra bandera són inspirats amb els diferents tons que pot agafar l'aigua del mar. La silueta de la palmera seria la zona tropical que tenim al nostre país.
L'escut és la barreja entre els colors de la bandera i el símbol de la palmera.

Himne de Tisk



 Ball típic de Tisk

El ball tradicional de Tisk es realitza a partir de la combinació d'un seguit de passos entre nois i noies que dansen amb un coco a cada ma. Com que la palmera és el símbol que apareix a la bandera i a l'escut del país el coco es l'element més representetiu i per aquest motiu s'utilitza en el ball tradicional igual que els bastons en els balls populars catalans.




7. JUSTÍCIA
Tots els ciutadans són iguals davant la llei.
Els poders estaran organitzats per territoris, cada població tindrà un propi, i per matèries, segons siguin civils, penals, administratives, militars, etc.
Es compondrà de dos membres els jutges i els tribunals (formats per gent del poble que prenen decisions per majoria).

Hi han diferents òrgans jurisdiccionals:
  • Tribunal Suprem: que és l’òrgan més gran i s’encarrega dels processos en matèria civil, penal, administrativa, social i militar. I també sobre els delictes contra el govern.
  • Audència Nacional: Coneix i decideix les causes d’especial trascendència criminal, política o social.
  • Després ja vindrien els Tribunals de Justícia de cada població, que s’encarregarien dels delictes menors.

En casos d’assassinat, l’acusat serà jutjat primer en la seva població, i depenent de la gravetat del cas, es portaria a l‘Audiència Nacional per ser jutjat.
En casos de robatoris, atacs, etc. l’acusat seria jutjat en els jutjats de la seva població.

Ex: Un jove de 23 anys entra en un domicili mentre els propietaris són a dins. Després de robar tot el que era valuós, ataca als propietaris causant lesions. Aquest jove serà jutjat en la seva població i si el grau de les lesions és més o menys greu i el robatori ascendeix a una suma de diners, aquest cas seria traslladat al Tribunal Suprem. Depenent de la gravetat se li imputaria una condemna entre 5-10 anys de presó més indemnització a la família per les lesions i per els objectes robats.

    Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada