T'has parat mai a pensar on pots trobar filosofia?

La filosofia és l'art de pensar que ens envolta més freqüentment però d'una forma discreta. En el nostre cas, la trobem immersa dins de la política, en la preàmbul de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. A continuació es mostra una petita part d'aquest on s'hi identifica l'esperit de llibertat i els valors del ésssers humans.

El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant d'autogovern, encarnada en institucions pròpies com la Generalitat -que fou creada el 1359 a les Corts de Cervera- i en un ordenament jurídic específic, aplegat, entre altres recopilacions de normes, en les Constitucions i altres drets de Catalunya. Després del 1714, han estat diversos els intents de recuperació de les institucions d'autogovern. En aquest itinerari històric constitueixen fites destacades, entre altres, la Mancomunitat del 1914, la recuperació de la Generalitat amb l'Estatut del 1932, el restabliment de la Generalitat el 1977 i l'Estatut del 1979, nascut amb la democràcia, la Constitució del 1978 i l'Estat de les autonomies.

La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el nexe amb una història d'afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles; una història que les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir amb la finalitat de fer possible la construcció d'una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d'Espanya i incardinada a Europa.

El poble català continua proclamant avui com a valors superiors de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat d'avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya.

Ara et toca a tu, on creus que pots trobar pensaments filosòfics dins del teu entorn?

El joc del llenguatge

"Els límits del meu llenguatge signifiquen els limits del meu món"
Aquesta és una frase de Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac del segle XX. Wittgenstein opinava que el significat dels mots està en la seva utilització, i com altres filòsofs de l'època, es basava en la ciènica empírica, és a dir, que tot ha d'estar comprovat i analitzat.
Què n'opineu d'aquesta frase?

Esquema unitat 1

Arthur Schopenhauer

Arthut Shopenhauer (Danzig, Prússia 1788; Franckfurt 1860). Fou un filòsof alemany del segle XI, que es va matriculà a la Universitat de Göttinga com estudiant de Medicina. Allà va ser on va començar la recerca i l'estudi de Plató, Aristòtil i Kant, entre d'altres. Més tard va "crear" la seva pròpia filosofia, contrària a la idealista de Hegel, ja que recupera temes del Romanticisme i les associa a les influències orientals. Schopenhauer creia que la societat consistia en una conciència col·lectiva, moguda per una direcció distintiva, dictada pels seus membres.

N'Arthur, lector de Hegel i Kant, criticà el seu optimisme lògic i la creença de que la moral individual ve determinada per la societat i la raó, ell creia que els humans estaven motivats només per els seus desitjos, o el que en deia ell "Wille zum Leben" (Voluntat de viure). La Voluntat, per Schopenhauer, és el que Kant anomenava "thing-in-itself".

Schopenhauer va mantenir una relació estable amb una cantant d'òpera de 19 anys, Carlonie Richter (Medon). Va descartar des d'un principi l'opció de casar-se, ell deia "Casar-se vol dir reduir a la meitat els drets i duplicar els deures".

Schopenhauer és molt conegut per la seva obra, la més destacada de la seva trajectòria, clau del pessimisme, "Die Welt als Wille und Vorstellung" (El món com a voluntat i representació). L'obra barreja, les doctrines orientals, que aprengué, i amb el que sabia sobre Plató i Kant, amb el que va crear "el sistema Schopenhauer".

Durant la seva vida, les seves obres no van ser molt reconegudes. Es va donar a conèixer millor després de mort.

Schopenhauer, proposà la fugida del món de tres maneres possibles:

• L'esteticisme, contemplant de l'art de forma desinteressada.
• La seva ètica, pràctica de la compassió.
• L'autonegació del JO (nirvana oriental).

La teoria moral de Schopenhauer proposa que els tres incentius són: la compassió, la maldat i l'egoisme. La compassió és l'incentiu moral principal per a l'expressió moral, la maldat i l'egoisme són les alternatives corruptes.

Cal destacar, que Schopenhauer fou el primer filòsof que es va posar en contacte amb els pensaments d'Orient, i un dels primers en fer públic la seva creença atea. També va notar certa correspondència entre les seves creences i la seva doctrina amb les Quatre Nobles Veritats del Budisme.

Aquí hi ha una part de la seva obra: "Denn da der ganze Mensch nur die Erscheinung seines Willens ist; so kann nichts verkehrter sein, als, von der Reflexion ausgehend, etwas Anderes sein zu wollen, als man ist" (Ja que la persona en la seva totalitat és solament la manifestació de la seva voluntat, res pot resultar més absurd que, a partir de la reflexió, voler ser quelcom diferent del que l'home és).




Maria Cuende Estévez

Plató

Plató va néixer i morir a Atenes però no se sap exactament quan. Va ser un filòsof de molta influència en la grècia clàssica. Va ser deixeble de Cràtil i de Sòcrates, i mestre d'Aristòtil. Va ser nomenat el major dels socràtics. El seu treball més important va ser La república en el qual subralla la seva visió d'un estat ideal. Plató era fil d'una família que pertanyia a l'aristocràcia atenenca i influent. Era fill de Aristó i Periccíone. La família es ventava d'una relació amb el famós legislador atenenc i el poeta Soló. El la seva biografia no aclaren si va estar casat i va tenir fills. Amb 21 anys va passar a formar part del cercle de Sòcrates, el qual va produir un gran canvi en les seues orientacions filosòfiques. Va fundar a les afores d'Atenes un centre especialitzat en l'activitat filosòfica i cultural, al qual va donar el nom de L'Acadèmia.

L'obra de Plató es caracteritza pels seus diàlegs filosòfics. Aquests diàlegs es poden dividir en quatre fases:

1. Primers diàlegs (o diàlegs Socràtics). Es caracteritzen per les seves preocupacions ètiques. Els més destacats són: Apologia de Sòcrates, Critó...
2. Època de transició. Aquesta fase es caracteritza també per qüestions polítiques. Destaquen: Gòrgies, Menó, Cràtil i Menexè.
3. Època de maduresa o diàlegs crítics. En aquesta fase destaquen: El banquet, Fedó, La República i Fedre.
4. Diàlegs de vellesa o diàlegs crítics. En aquesta fase revisa les seves idees anteriors. Destaquen: Teetet, Parmènides, Sofista, Polític, Fileb, Timeu i Lleis.

També va desenvolupar moltes teories com ara:

• Teoria de les idees
• Teoria de la realitat
• Mite de la caverna
• Teoria del coneixement
• Teoria antropològica
• Metàfora del genet i el cavall
• Teoria moral
• Teoria política

Resum de la tasca filosòfica platònica

• Plató espera formar una societat justa. Per això, divideix els ciutadans en tres tipus, segons el tipus d'ànima que tinguin.
• Plató segueix a Sòcrates en la cerca d'Universals, i descobreix que aquesta necessitat se satisfà amb l'acceptació de l'existència de la dualitat de mons.
• En l'ànima resideix el coneixement o record de les idees, que és despertat quan entra en contacte amb el món sensible (teoria de l'anamnesi).
• Hi ha tres graus d'existència i, per tant, tres graus de coneixement.
• La finalitat de la filosofia, i de totes les ciències, és la veritat; per tant, descobrir les idees i essèncie. 

 Violeta Torrent

Heràclit

Heràclit d'Efes (s.VaC) va ser un filòsof presocràtic d'Àsia Menor. L'única informació seva que ha arribat són fragments de llibres d'autors posteriors, per això és conegut com l'Obscur. De jove, va viatjar, i durant un temps, va ser ermità. A més, també fou el mestre del mestre de Plató (Cràtil). Va morir als 60 anys per culpa de la malaltia d'edema. Va escriure el llibre "Sobre la natura", del qual només se'n conserven fragments. segons es diu, va heretar el tro, però ho va refusar, deixant-li al seu germà.

 Contràriament a d'altres filòsofs presocràtics, no creia que la natura estava formada d'una única substància immutable, sinó que creia que tot estava en un canvi continu "panta rei". Heràclit critica la religió dels seus temps, dient que el món no va ser creat pels déus. Se sol incloure a Heràclit entre els primers filòsofs físics, que pensava que el món procedia de la natura. El seu principi és això, pel que hem explicat del canvi continu i que la contradicció està en l'origen de totes les coses.

Algunes de les seves frases són:

"Res no és etern tret del canvi."

"No sabríem el nom de bé si no existís el seu contrari."

"El caràcter de l'home és el seu destí."

Sara Buscà

Sigmund Freud

Va ser un personatge destacat en el món de la psicologia, la neurologia, la filosofia i la psicologia humana que va néixer a la República Txeca el 6 de Maig de 1856 i va morir el passat 23 de Setembre de 1939, tot i que sempre s'ha considerat austríac.

Ha estat seguit per una gran quantitat d'individus els quals defensaven la seva identitat com a científic sobre la psicologia però que es veien contradits per gent que creia que era un filòsof i que les seves investigacions no es poden considerar ciència.

Sigmund Freud va destruïr els seus escrits personals en dues ocasions, fet que provoca el desconeixement de la seva joventut. Més tard, els seus escrits i investigacions varen ser protegits.

Tot i que no era ateu, la seva família era jueva i amb les lleis de l'antisemitisme van haver de fugir a Viena.

Va desenvolupar una teoria sobre la ment i la conducta humana i una altra sobre una tècnica terapèutica per ajudar a malalts mentals. En la primera divideix la personalitat de l'ésser humà en tres parts:

• Allò: fa referència al concepte irracional, inconcient.
• Jo: és la part de l'ésser que es basa en les experiències i els aprenentatges.
• Superjo: reprimeix i controla les pulsacions i els impulsos. Es basa en el paper de la societat sobre les persones

Tot i que les seves hipòtesis encara són qüestionades i polèmiques avui en dia, ningú nega la gran influència en el camp de la psicologia i la psiquiatria.

Judit Alsina