diumenge, 9 d’octubre del 2011

Arthur Schopenhauer

Arthut Shopenhauer (Danzig, Prússia 1788; Franckfurt 1860). Fou un filòsof alemany del segle XI, que es va matriculà a la Universitat de Göttinga com estudiant de Medicina. Allà va ser on va començar la recerca i l'estudi de Plató, Aristòtil i Kant, entre d'altres. Més tard va "crear" la seva pròpia filosofia, contrària a la idealista de Hegel, ja que recupera temes del Romanticisme i les associa a les influències orientals. Schopenhauer creia que la societat consistia en una conciència col·lectiva, moguda per una direcció distintiva, dictada pels seus membres.
N'Arthur, lector de Hegel i Kant, criticà el seu optimisme lògic i la creença de que la moral individual ve determinada per la societat i la raó, ell creia que els humans estaven motivats només per els seus desitjos, o el que en deia ell "Wille zum Leben" (Voluntat de viure). La Voluntat, per Schopenhauer, és el que Kant anomenava "thing-in-itself".

Schopenhauer va mantenir una relació estable amb una cantant d'òpera de 19 anys, Carlonie Richter (Medon). Va descartar des d'un principi l'opció de casar-se, ell deia "Casar-se vol dir reduir a la meitat els drets i duplicar els deures".

Schopenhauer és molt conegut per la seva obra, la més destacada de la seva trajectòria, clau del pessimisme, "Die Welt als Wille und Vorstellung" (El món com a voluntat i representació). L'obra barreja, les doctrines orientals, que aprengué, i amb el que sabia sobre Plató i Kant, amb el que va crear "el sistema Schopenhauer".
Durant la seva vida, les seves obres no van ser molt reconegudes. Es va donar a conèixer millor després de mort.
Schopenhauer, proposà la fugida del món de tres maneres possibles:
  • L'esteticisme, contemplant de l'art de forma desinteressada.
  • La seva ètica, pràctica de la compassió.
  • L'autonegació del JO (nirvana oriental).

La teoria moral de Schopenhauer proposa que els tres incentius són: la compassió, la maldat i l'egoisme. La compassió és l'incentiu moral principal per a l'expressió moral, la maldat i l'egoisme són les alternatives corruptes.

Cal destacar, que Schopenhauer fou el primer filòsof que es va posar en contacte amb els pensaments d'Orient, i un dels primers en fer públic la seva creença atea. També va notar certa correspondència entre les seves creences i la seva doctrina amb les Quatre Nobles Veritats del Budisme.


Aquí hi ha una part de la seva obra: "Denn da der ganze Mensch nur die Erscheinung seines Willens ist; so kann nichts verkehrter sein, als, von der Reflexion ausgehend, etwas Anderes sein zu wollen, als man ist" (Ja que la persona en la seva totalitat és solament la manifestació de la seva voluntat, res pot resultar més absurd que, a partir de la reflexió, voler ser quelcom diferent del que l'home és).




Maria Cuende Estévez

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada